Va ser un bateria i director d’orquestra de jazz nord-americà conegut com a pare del swing.

Pioner en l’adaptació de l’estil Chicago a les big bands, va ser dels pocs directors d’orquestres del primitiu swing que va mantenir la presència de violins i cellos en aquest tipus de formacions. Va aconseguir un important reconeixement popular, en certa forma comparable al de Paul Whiteman, tot i que des d’uns posicionaments molt més propers a la tradició hot que aquest.

Autodidacta, realitza el seu primer enregistrament amb els New Orleans Rhythm Kings. Amb ell va començar un jove que es deia Benny Goodman.

Apareix, juntament amb la seva banda, en diverses produccions de Hollywood dirigides al gran públic: Disc Jockey, dirigida per Will Jason en 1951; The Glenn Miller Story, dirigida per Anthony Mann el 1954; i The Benny Goodman Story, dirigida per Valentine Davies en 1955. A partir d’aquesta època comença a allunyar-se de l’escena musical, per dedicar-se al negoci de la restauració. Se suïcidarà el 1971 de resultes d’una depressió després d’haver fet fallida econòmica.