Aquesta cantant de jazz estatunidenca, des dels dotze anys cantà en les cantonades, bars i clubs més humils de Chicago, fins a convertir-se en una de les figures llegendàries del jazz primitiu.

El blues clàssic tingué en Alberta Hunter una de les figures populars i més importants. Cantava amb una veu traspassada d’emoció, que transmetia al públic amb apassionats trèmolos. Era fràgil i d’exigua estatura, però la seva figura semblava agegantar-se quan cantava.

Del Chicago de principis de segle es traslladà a Nova York i no tardà a convertir-se en una cantant popular de la nit a Broadway, en els anys vint, actuant al costat de prestigiosos artistes, com Louis Armstrong, Fletcher Anderson, Sidney Bechet o Duke Ellington.

Després d’una llarga estada a Londres, tornà als Estats Units el 1930. El 1957, arran de la mort de la seva mare, Alberta Hunter es retirà del món de l’art, i treballà d’infermera durant vint anys. El 1977, tornà a l’escenari i recollí grans èxits malgrat la seva avançada edat. Enregistrà un disc, cantà en el Greenwich Village i va compondre i interpretà la banda sonora de la pel·lícula la Remember My Name (1978). Fins a la seva mort, fou considerada als Estats Units com l’àvia del blues.