És un d’aquests músics que ensenya a entendre la màgia de la mescla. La riquesa de la fusió. La seva complexitat tècnica, caracteritzada per la seva trepidant velocitat i pels laberints compositius, de vegades fa perdre el nord a l’oient. Es tracta, sens dubte, d’una ment musical privilegiada. En definitiva un nom que ha d’estar de manera obligada a qualsevol col·lecció de música.

La seva obra desborda fluïdesa i talent, sempre sota els seus discos de jazz basats en la guitarra com Land of Midnight Sun, ElegantGipsy, Casino o Splendido Hotel.

Va obtenir gran repercussió musical el trio que va formar amb altres dos guitarristes, John McLaughlin i Paco de Lucía, per gravar el 1980 Friday Night in San Francisco. Al llarg dels anys 80 i 90, Di Meola va augmentar el seu prestigi, tocant amb artistes com Paul Simon, Jean Luc Ponty, Stanley Jordan, Chick Corea i Stanley Clarke.