Mai tornaré a tocar res que no tingui significat social. Els músics de jazz nord-americans d'ascendència africana hem demostrat sense cap mena de dubte que som mestres músics dels nostres instruments. Ara el que hem de fer és utilitzar la nostra habilitat per explicar la dramàtica història de la nostra gent i el que hem passat
Bbateria i compositor de jazz nord-americà. Pioner del bebop, va treballar en molts altres estils de música, i en general és considerat un dels bateries més importants de la història. Va actuar amb molts músics de jazz famosos, com Clifford Brown, Coleman Hawkins, Dizzy Gillespie, Charlie Parker, Miles Davis, Duke Ellington, Thelonious Monk, Abbey Lincoln, Dinah Washington, Charles Mingus., Billy Eckstine, Stan Getz, Sonny Rollins, Eric Dolphy i Booker Little .
A mitjans de la dècada de 1950, Roach va dirigir conjuntament un quintet pioner juntament amb el trompetista Clifford Brown, considerat al nivell dels Hot Five o els Hot Seven, o els quintets de Bird o Miles. El 1970, va fundar el conjunt de percussió M’Boom. Va fer nombroses declaracions musicals relacionades amb el moviment dels drets civils.
Va cultivar l’interès i el respecte per la música afrocaribenya i va viatjar a Haití a finals de la dècada de 1940 per estudiar amb el bateria tradicional Ti Roro.
A partir de l’enfocament del jazz clàssic, va anar evolucionant i amb ell el seu instrument.
El 1966, amb el seu àlbum Drums Unlimited va demostrar que la bateria pot ser un instrument solista capaç de tocar temes, variacions i frases rítmicament cohesionades.
Roach va descriure el seu enfocament a la música com “la creació de so organitzat”. La cançó The Drum Also Waltzes va ser citada sovint per John Bonham en el seu solo de bateria Moby Dick i revisitada per altres bateries, com Neil Peart i Steve Smith.
Sens dubte un dels més grans.