Avui parlem d’un gran músic que va estar entre nosaltres durant els temps heroics del jazz barceloní dels seixanta-setanta.

La seva música, síntesi de jazz, gospel i blues, als seus començaments influenciat per Jimmy Smith, va evolucionar cap a un estil únic i singular. El seu original enfocament organístic va córrer semblant amb les modificacions tècniques que va anar incorporant al seu instrument, que va acabar convertit en la “Bennett Machine”, una mena de petita orquestra de la qual podia sortir gairebé qualsevol so.

A la dècada dels seixanta va visitar per primera vegada Espanya i el 1970 va fixar la seva residència a Cambrils (Tarragona). Des de llavors va compartir la seva vida entre la costa catalana i la capital francesa, on les seves actuacions -gairebé sempre en trio- van ser una atracció habitual al local Blue Note.

Els seus coneixements d’electrònica i un concert impactant del tòrrid organista Wild Bill Davis l’ajudarien a trobar la solució al problema de la singularitat.

Des dels seus inicis, Lou Bennett ha estat clarament influenciat per Jimmie Smith i els altres clàssics de l’orgue Hammond, i la seva evolució ha anat acompanyada d’una personalitat inconfusible. Amb un estil espectacular als baixos, va aconseguir treure del seu orgue un so espectacular i singularíssim. Els seus concerts a Espanya van ser innombrables i deliciosos i a Barcelona, ​​al club “La Bôite” va deixar testimoni d’alguns dels seus millors concerts en directe.

Avui tenim el plaer de portar-lo a la nostra pàgina.