Si, un dels primers temes nostres es va dir Harold Land, que era un tenor de hard bop,però no recordo per qué vam posar aquest títol
Aquesta banda britànica de rock progressiu, formada el 1968 a Londres. Va adquirir fama internacional durant la dècada de 1970 erigint-se en un dels pilars del gènere al costat de grups com Rush, Pink Floyd, Camel, Genesis, Focus, King Crimson i Emerson, Lake & Palmer.
Influenciats en els seus inicis per grups com The Beatles, The Who, The Moody Blues o Crosby, Stills, Nash and Young, ràpidament van evolucionar cap a un estil propi caracteritzat per complexes i recarregades harmonies.
La fusió d’elements del jazz i música clàssica. La creació de cançons melòdiques i lletres caracteritzades pel seu contingut enigmàtic, esotèric, oníric i poètic, escrites majoritàriament pel vocalista, Jon Anderson, són senyal d’identitat del grup.
Més durs i menys teatrals que Genesis, encara que més progressius que Rush o Jethro Tull, el rock de Yes marcaria la història del rock progressiu anglès amb clàssics com The Yes Album, Fragile, Close to the Edge i Relayer.