Parafrasejant al Puyol diríem que ens trobem davant de “lo puto crack”. Aquest paio, músic brillant, representant, boxejador, proxeneta i ves a saber quantes coses més, va guanyar molts diners. Tants que fins i tot es va fer posar diamants a les dents.

Va perdre molts diners, fins al punt que es va haver d’arrencar aquelles dents. I a la seva targeta de visita figurava com “inventor del jazz”

Era la modestia amb cames. Entre altres curiositats viatjava sempre amb un bagul on a la part superior hi havia tot de bitllets d’un dòlar i que ensenyava tothom com mostra de riquesa.

La veritat és que només hi havia bitllets a la part de dalt.

Però musicalment era de deu. Possiblement, la primera persona que va entendre el potencial del jazz i el primer que va teoritzar sobre ell. No va inventar el jazz, com pretenia, però sí que va ser el més gran compositor de jazz a Nova Orleans.

Ferdinand Joseph La Menthe o Jelly Roll Morton. L’escoltem amb el seu grup.