Tenia un títol en química i matemàtiques, però quan va arribar a Nova York el 1920 amb l’esperança de convertir-se en un químic, l’únic treball que va poder trobar (a causa del racisme de l’època) era com un demostrador a una casa de discs.

Avui dia és desconegut pel gran públic, però ell va ser el pioner del negoci de les Big Bands.

Líder de la primera gran banda de gran jazz, com arranjador i compositor en la dècada de 1930, i com un cercador de talents magistral. La seva va ser la primera orquestra negra important. Entre 1923-1939, tot un elenc d’estrelles dels millors joves músics de jazz negre van passar per la seva orquestra, incloent-hi trompetes, Louis Armstrong, Joe Smith, Tommy Ladnier, Rex Stewart i un llarguíssim nombre dels millors músics.

Històricament, marca l’evolució del jazz primitiu a la forma clàssica, més evolucionada, que presentà la gran època d’aquest gènere. Des dels primers blues, a l’estil de Joe King Oliver, evolucionà fins al gran conjunt. No fa falta ponderar la qualitat de la seva orquestra, en la que tingueren ocasió de manifestar-se els millors solistes de l’època; la seva qualitat no va decaure ni tan sols quan interpretava peces de tipus comercial, dedicades al públic dels blancs.

Un puntal per ell va ser en Don Redman, tiet-avi de Joshua Redman.

És hora de conèixer Fletcher Henderson.